El Castanyer Gros de l'obaga d'en Cuch
La producció de carbó a Cànoves havia sigut molt important. El carboner havia de viure a muntanya i un d'ells va utilitzar aquest castanyer com a refugi.
Castanea sativa de la família de les fagàcies i d'origen submediterrani oriental fou introduït a la península durant l'època preromana. El seu nom deriva probablement de la ciutat de Kastania a Tesalia o potser de la ciutat de Kastanis en el Ponto (Turquia asiàtica).
El Castanyer Gros d’en Cuch és l'arbre més rellevant i gruixut del país. El seu tronc té una circumferència de més de 14 metres amb la soca principal buida que forma un estatge de 4 metres quadrats. Aquest estatge té una obertura pel costat de tramuntana i una altra pel de migdia.
Una de les activitats principals del poble de Cànoves en el seu passat era la producció de carbó vegetal. El carboner havia d’instal·lar-se a bosc en una cabana que es construïa ell mateix prop de la carbonera, ja que el procés per a l’obtenció del carbó s’allargava aproximadament un mes i aquest requeria d’una vigilància i cura diària. Un d’aquests carboners va trobar aquest castanyer i com que la soca principal era morta, probablement per la caiguda d’un llamp, va fer-s’hi la seva cabana. Aquest carboner hi tenia instal·lat un jaç, una taula, seients i fins i tot, aprofitant l'obertura natural que fa en l'interior d'un tronc superior, una llar de foc on encara és visible el sutge de la xemeneia.