Projecte per a la restauració i conservació d'hàbitats i espècies a l’espai de Xarxa Natura 2000 Riu Congost

Aquest projecte, amb una subvenció de més de 300.000 euros del Departament de Transició Ecològica, preveu la creació d’un espai de governança i diferents accions a desenvolupar fins a mitjan 2027

La seu de la Fundació RIVUS acollia divendres passat la reunió inicial per engegar el Projecte per a la restauració i conservació d'hàbitats i espècies a l'espai de Xarxa Natura 2000 Congost. Aquest projecte ha estat un dels seleccionats pel departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, amb una aportació de 322.250 euros, dins la línia de subvencions a entitats ambientals sense ànim de lucre de Catalunya per al finançament de projectes de millora i conservació del patrimoni natural i la biodiversitat en els espais naturals protegits sense òrgan de gestió mitjançant la col·laboració amb els ens locals. El cost total de projecte és de 400.350 euros.

L’acte va estar presidit per Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, i Josep Monràs, president de la Fundació RIVUS. També van estar acompanyats per Mar Garcia, vicepresidenta de Consorci Besòs Tordera. A la reunió va assistir una nodrida representació política i tècnica dels municipis que formen part d’aquest espai natural: Canovelles, Granollers, la Garriga, la Roca del Vallès, les Franqueses del Vallès, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles i Vilanova del Vallès. Així mateix, també es va comptar amb la presència d’entitats i centres de recerca vinculats a l’espai i implicats en el projecte, com el CSIC-CEAB, el grup BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers i Fauna Llerona.

En paraules de Monràs, “ens agradaria que aquest projecte vagi més enllà i que serveixi per establir una manera mancomunada de gestionar aquest espai Xarxa Natura 2000 que perduri en el temps i impliqui a Generalitat, ajuntaments i món local, altres entitats i la mateixa Fundació”. “L’objectiu és aconseguir un marc de referència on treballem de la mà per millorar, preservar i donar a conèixer aquest espai natural, tan important en espais urbans com aquest”, va concloure.

Aquesta reunió inicial ha servit també per proposar un document inicial que, un cop aprovat, permetrà la constitució de la Taula de Governança del projecte. 

Per la seva banda, Vilahur va destacar que “aquest projecte és molt interessant perquè es troba en un espai molt antropitzat, amb una elevada pressió humana i això fa que, a la necessitat d’accions de conservació, restauració i preservació, se sumi un component molt important, com és la conscienciació i sensibilització ambiental”. “Així mateix, al no trobar-se enmig d’un paratge natural, fa que la connectivitat dintre del riu prengui especial rellevància i en aquesta línia es preveu actuar”, va concloure.

El projecte, que s’inicia enguany i finalitzarà a mitjan 2027, preveu accions de conservació i gestió, de recerca i de coneixement, d’educació ambiental, divulgació i comunicació i d’ús públic.

Pel que fa a les accions de conservació i gestió, es preveuen inicialment tres actuacions de restauració i millora dels hàbitats entorn de la Garriga, les Franqueses del Vallès i l’aiguabarreig del Mogent i el Congost, tot just on neix el riu Besòs, entre Montmeló i Montornès del Vallès.

D’altra banda, es durà a terme, dintre de les accions de recerca i coneixement, l’avaluació, recopilació i gestió de dades i resultats d’indicadors de l’estat de qualitat fluvial i de biodiversitat (amb Observatori RIVUS i QuiroRius) i l’estudi dels processos d’autodepuració del sistema lacunar del Falgar (amb la col·laboració del CEAB-CSIC).

Jornades, censos visuals i accions de voluntariat, caminades i visites guiades són altres de les accions previstes.

Sobre la Xarxa Natura 2000 Congost

La Unió Europea va incloure l’any 2006 part del riu Congost dins la Xarxa Natura 2000, iniciativa europea més important de preservació de la natura, i així va esdevenir un dels pocs rius urbans amb aquesta catalogació. Exactament, es tracta del tram que va des de la Garriga fins al naixement del Besòs, inclòs també el tram final del riu Mogent. L’espai té 30 km de longitud i una superfície de prop de 358,5 hectàrees.

Font:
Fundació RIVUS