Festa Major de la Mare de Déu de la Salut de Samalús

Una festa molt de poble, com les d’abans.  Amb jocs per a la canalla, sopars populars i havaneres i rom cremat.

La Festa Major de la Mare de Déu de la Salut (Festa Major d’estiu), se celebra el quart cap de setmana del mes d’agost. Cada any, els veïns i estiuejants de Samalús esperen amb delit que arribi el quart cap de setmana del mes d’agost. Llavors, tot el poble surt al carrer per celebrar la Festa Major d’estiu.

Celebració i programa de la Festa Major

La Festa Major d’estiu de Samalús té lloc el quart cap de setmana d’agost, en honor a la Mare de Déu de la Salut. El programa de la Festa Major de l’any 2014 va ser el següent:

Dijous 21 d’agost

8 del vespre: XERRADA AL CENTRE CÍVIC: Seguiment del progrés dels treballs realitzats al jaciment ibèric de Puig del Castell. Mostra de les restes trobades.

Divendres 22 d’agost

2/4 de 9 del matí: CAMINADA POPULAR: Font de Vallfigueres – Puig del Castell. Sortida des del Centre Cívic de Samalús i tornada al mateix lloc. El recorregut és de dificultat mitjana (10Km i 300 metres de desnivell) i té una durada aproximada de 3 hores i mitja. Cal portar aigua i esmorzar. En acabat es donarà fruita fresca.
2/4 de 6 a 2/4 de 9 de la tarda: INFLABLES: (Rocòdrom) al pati del Centre Cívic.
2/4 de 9 del vespre: TALLER DE COREOGRAFIA: Amb l’Eulàlia al Centre Cívic.
2/4 de 10 del vespre: SOPAR DE FESTA MAJOR: (fideuà + beguda + postres: 6€) Durant la festa hi haurà Karaoke. Centre Cívic.

Dissabte 23 d’agost

De 10 del matí: BUSCANT EL TRESOR: Joc de pistes familiar. Cal fer equips d’entre 4 i 8 persones. A cada equip hi ha d’haver com a mínim una persona major d’edat. Cada equip també ha de portar un mòbil amb GPS (Google Maps) i l’aplicació WhatsApp instal.lada. Inici del joc al Centre Cívic.
Fins la 1 del migdia: INFLABLES
HOMENATGE A LA GENT GRAN: Celebració del dinar de germanor per la gent empadronada i majors de 65 anys.

2/4 de 7 de la tarda: CERCAVILA + BERENAR: Cercavila amb els caps grossos de Samalús, la cuca-fera, les bastoneres de Cànoves i els Batukanoves. Punt d’inici a la rectoria de Samalús. En acabat hi haurà un berenar.
A les 10 del vespre: BOTIFARRADA POPULAR: Amb música enllaunada. Preu: 5€

Diumenge 24 d’agost
A les 9 del matí: 12 HORES DE PARXÍS: Cal apuntar-se en el taulell que hi haurà al Centre Cívic durant els dies de festa.
A les 12 del migdia: MISSA HONORÍFICA: A l’església de Sant Andreu
A les 6 de la tarda: LA SENGLANADA: Al costat del camp de futbol tindrà lloc un partit de futbol al fang. No tornareu nets a casa! (cal portar roba de recanvi). I per als qui no es vulguin embrutar…SESSIÓ DE CINEMA: Al Centre Cívic.
A les 8 del vespre: HAVANERES: Amb el grup “Bernats Pescaires del Congost” al Centre Cívic. La sessió anirà acompanyada de rom cremat i coca.

Anècdotes del passat

Sabem que a finals del segle XIX i principis de segle XX la Festa Major no era, com ho és ara, un punt de trobada per a tot el poble, en el qual poder saludar a veïns, amics, coneguts i fins i tot travar noves amistats. Sembla que les tibantors existents entre algunes de les famílies del poble van causar que per la Festa Major s’aixequessin, cada any, dos envelats, situats en dos indrets diferents de Samalús. Cada família anava a un o a un altre a ballar segons les seves relacions d’amistat i familiars. Això va ser així fins a principis de la dècada de 1920, quan: “el vecindario unificado por un mismo sentimiento había abandonado antiguas rencillas y por fiesta mayor en vez de los dos entoldados de antes, bailaba sólo en uno.” (“Inauguración de unas escuelas” a La Vanguardia, 15/9/1919, p. 3-4.)

En aquells temps, la Festa Major d’Estiu era punt de trobada dels estiuejants que passaven la temporada a les poblacions dels voltants. Atreia especialment als més joves, que eren també els que més fruïen del ball, sens dubte l’estrella de la festa. Tota una generació de samalusencs i samalusenques recorden amb il·lusió les festes majors de la dècada 1980, en les quals la mà de l’Enric Gelpí, l’Ermità de Samalús II, hi va tenir molt a veure. A finals de la dècada de 1970 va construir, juntament amb els nens i les nenes del poble, una cuca fera, que va fer les delícies de la quitxalla en sortir en cercavila des d’aquell moment per les festes majors. Més endavant, i sempre comptant amb l’ajuda dels més menuts, va impulsar la creació d’uns capgrossos amb temes animals (xais, cabres, gallines, galls, …), concretament l’any 1981. La cercavila es va ampliar el 1982 amb la construcció de la geganta de Samalús, la Ramona, que representava una pagesa. El 1983 es va crear el gegant, en Sebastià, el pastor que havia de dirigir la colla dels capgrossos. El grup “Artristras”, de la Garriga, va organitzar una cerimònia per casar els gegants durant la Festa Major de 1983, acompanyats per tot el bestiari i la cuca fera. Per si tot això no fos prou, el 1985 van construir un gran coet o míssil ple de petards, que va posar punt i final de forma espectacular a la cercavila d’aquell any.

Des de fa pocs anys, s’han recuperat la cuca fera i els capgrossos de Samalús, que surten de nou en cercavila per la Festa Major d’estiu. Això ha estat possible gràcies a l’escultora Elena Font, veïna de Samalús i que ha dut a terme la seva restauració. Actualment està treballant per restaurar també els gegants. Finalment, hem de parlar de la Festa Major de l’any 1984. Aquells qui la visqueren, en recordar-la, de ben segur que s’emocionaran, doncs es va retre homenatge a una de les mestres més estimades de Samalús, la senyoreta Teresa Nadal i Camp. Després d’exercir de mestra de l’escola unitària del poble durant més de 15 anys, s’havia guanyat l’estima dels alumnes, dels seus pares i de tots els veïns i veïnes. Una greu malaltia, que li acabaria causant la mort, la va apartar de la seva professió i va motivar aquest emocionant homenatge que li van rendir tots els habitants de Samalús. D’aquell dia n’ha quedat un bonic record en forma d’auca, que els nens i nenes van preparar-li, amb l’ajuda de l’Enric Gelpí. Us la podeu descarregar clicant aquí.

Font:
Elisenda Barber i Pou (historiadora)