Capella de la Mare de Déu de la Salut

L’aigua que en davalla refrescarà al caminant i confortarà al devot.

A redós de l’Església de Sant Andreu al capdamunt d’un carrer de cases hi ha el Santuari de la Mare de Déu de la Salut (també de la font de la salut). A l’esquerra del santuari, hi ha la Font de la Salut. Sobre la pica, el frontal està decorat amb unes majòliques, en les quals hi ha representada la Mare de Déu sobre un núvol, sostenint a l’infant Jesús en braços.

De Roma a Samalús

El temple de la Mare de Déu de la Salut es va construir cap a l’any 1720, tot i que no va ser consagrat fins el 25 de novembre de 1800, que es concedí la llicència per a celebrar-hi missa (Arxiu Episcopal, anys 1799-1801, foli 394-Mas). Aquest petit santuari suposadament es va edificar probablement sobre de la primitiva, segurament romànica, que es devia bastir els darrers anys del segle XVIII per acollir la imatge de marbre blanc de la Mare de Déu, que encara avui presideix la capella. La imatge sembla que va arribar a Samalús gràcies a un peregrí de Can Bori, que la va portar des de Roma. La capella es va restaurar a principis del segle XX, gràcies al patronatge de Francisco de Puig i de Cisternes, amo de Can Bori. El santuari, complet ament reformat, va ser beneït l’agost de 1902, en un acte que va congregar una gran gentada. El llenguatge arquitectònic de la capella que podem observar actualment es correspon, precisament, a aquesta reforma efectuada a principis del segle XX, en un estil neogòtic o historicista.

La capella

Es tracta d’un petit santuari de planta rectangular format per una sola nau. A la part posterior, hi ha un absis semicircular. L’exterior està fet amb una obra de maçoneria i maó, i hi destaquen les pilastres. A banda i banda, hi ha finestres decorades amb vitralls i a la façana hi ha una rosassa circular. Sota aquesta, hi ha la porta d’entrada al temple, emmarcada per una arquivolta de maons i dues columnes amb capitells en els quals es poden observar ornamentacions vegetals.

La capella, com molts altres temples catalans, va ser saquejada durant la Guerra Civil. La imatge de la Verge no va ser destrossada gràcies a uns veïns que, per salvar-la, la van enterrar als peus d’un taronger, primer, i d’una vinya, més endavant, on va romandre fins el 1939. En acabar-se el conflicte, va ser retornada al santuari. Samalús celebra la seva Festa Major d’estiu en honor de la Mare de Déu de la Salut, el quart diumenge d’agost.

Els estralls de la Guerra Civil

La capella, com molts altres temples catalans, va ser saquejada l’any 1936, durant la Guerra Civil, com ja havia estat espoliada, l’any 1848 dels seus millors joiells. La imatge de la Verge no va ser destrossada gràcies a uns veïns que, per salvar-la, la van enterrar als peus d’un taronger, primer, (arbre que prolifera en els recers assolellats de moltes masies de Samalús) i d’una vinya, més endavant, on va romandre fins el 1939. En acabar-se el conflicte, va ser retornada al santuari i ja des de llavors, cada any s’ha celebrat la festa d’honor de la Verge: La Festa Major d’estiu en honor de la Mare de Déu de la Salut, el quart diumenge d’agost.

Els goigs de la Mare de Déu de la Salut

La dècada de 1950, Mn. Ramon Garriga, més conegut per tothom com l’Ermità de Samalús, va escriure els goigs de la Mare de Déu de la Salut. Aquests van ser musicats per Mn. Francesc Baldelló i compten amb il·lustracions de Josep M.Nuet. Després d’alguns anys en els quals s’havien deixat de cantar, els veïns de Samalús els han recuperat fa poc i tornen a ser entonats cada any durant la Missa de la Festa Major.

Els goigs demanen a la Verge de la Salut que tingui cura dels pagesos, que eviti la sequera i protegeixi el poble dels fenòmens meteorològics extrems, com la pedra, els llamps, les glaçades…, doncs en una zona agrícola són sinònim de fam. També demanen que beneeixi a les dones del poble amb descendència, que ompli d’esperança als ancians i que es compadeixi dels infants malalts. Finalment, els goigs demanen la protecció de la Verge per a captaires i malalts.