Castell d'en Bori

D’antiga casa pairal a castell

El Castell d’en Bori no és un castell d’origen medieval, però va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1949. Actualment no és visitable. Es tracta d’una antiga masia, coneguda com Casa Bòria o mas Bori, que a principis del segle XX es va reformar i transformar en el fantasiós castell que captivarà al visitant en arribar a Samalús. De l’antiga casa pairal se’n conserven a la façana sud dues finestres que es remunten al segle XVI.

El Castell que ens farà recordar els contes de fades que ens explicaven els nostres pares quan érem petits és de planta rectangular i consta de tres pisos. L’últim d’aquests està coronat amb merlets, matacans i gàrgoles. A la façana principal hi ha dues torres circulars acabades en punxa i cobertes de pissarra, que emmarquen la torre central, rectangular i amb una teulada feta també de pissarra. A l’esquerra, s’alça una gran torre circular, coronada per merlets. Si algú ens expliqués que en aquesta torre, fa molts i molts anys, hi va haver reclosa la princesa Rapunzel amb la seva llarga trena daurada, ens ho creuríem sense dubtar massa. Tot l’imponent conjunt es troba rematat amb un cos quadrat al centre del castell, de planta quadrada, ple de finestres apuntades i coronat igualment amb merlets. El Castell es complementa amb un jardí a la zona est, format per parterres i zones verdes, que recorda els jardins dels grans palaus europeus.

Escola de transmissions durant la Guerra Civil

Aquest castell de somni, durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), es va transformar en una escola de transmissions de l’Exèrcit Popular de la República.

El setembre de 1938 el Castell va ser requisat per l’Exèrcit i un petit grup de soldats especialistes en comunicacions i detecció de transmissions enemigues va fundar-hi una escola, adreçada a la formació de nous tècnics d’aquest cos específic. Al capdavant hi havia el comandant Felipe Vizcarrondo. Al principi, el Castell no estava condicionat per fer d’escola. Els soldats que hi estaven destinats dormien i treballaven al terra, sense llits, ni taules ni cadires. Amb el temps, s’hi van instal·lar lliteres, pissarres i bancs a les classes, es van construir diversos lavabos al soterrani i un cobert que servia de menjador.

A l’Escola de Transmissions del Castell d’en Bori s’ensenya radiogoniometria, o sigui, a fer servir un goniòmetre. La triangulació de tres d’aquests aparells servia per localitzar el lloc exacte on es trobaven les emissores enemigues. Els radiogoniometristes treballaven en estreta relació amb els criptògrafs, els encarregats d’anotar els missatges codificats i desxifrar-los. Els soldats que van ser destinats a aquestes unitats solien ser ferroviaris, que coneixien bé el sistema Morse, i gent vinculada al món de les telecomunicacions. L’escola del Castell d’en Bori va funcionar fins que la zona va ser ocupada per les tropes franquistes, a finals de gener de 1939.

Font:
Elisenda Barber i Pou (historiadora)