Embassament de Vallforners

El 1989 es tancaven les comportes de la presa a fi que es comencessin a recollir les aigües de l'embut muntanyenc, que té una superfície de 12,5 Km2.

finalitzada la construcció de l'Embassament de Vallforners, en el terme municipal de Cànoves i Samalús, el 1989 foren tancades les comportes de la presa a fi que el pantà comencés a recollir les aigües que cauen a l'embut muntanyenc, que té una superfície de 12,5 Km2, i que està format per un cinyell de muntanyes, de turons i serrats des del Pla de la Calma a l'obaga d'en Cuch, entre els quals hi ha Roca Centella, el Mojó, el Turó Monner, el Puig del Sui (el punt culminant amb 1322 m. d'altitud), el Turó d'en Cuch (en el que confronten els termes de Cànoves, Tagamanent, Montseny i Sant Pere de Vilamajor), i la colada i la serra dels Vallestrins, i en el centre del qual hi ha el mas de Vallforners, meitat fortalesa, meitat casa forestal, en el camí del Pla de la Calma, construïda pel senyor de Tagamanent i restaurada pel seu fill, Dalmau de Rocabertí, de la família dels comtes de Peralada, l'any 1610.

Les obres començaren el març del 1985. El projecte, confeccionat pel DARP pels enginyers Cándido Avendaño Salas i Miguel A. Carrillo Suárez, comprenia l'excavació de l'embassament, en el qual es va treballar des de principis de març del 1985: la construcció de la presa, el desviament de la riera, la instal.lació dels aparells d'auscultació per a comprovar l'entrada i sortida dels cabals, la construcció d'un nou camí d'accés de 1670 m de longitud i de 5 m d'amplada, puig l'antic camí ja està inundat per les aigües; i el traçat d'un altre camí de 160 m. de longitud per 10 d'amplada fins el coronament de la presa.

Un embassament que no altera l'ambient.- El cabal de les aigües ajuntades a l'embassament és interceptat per un mur aixecat a base de terra compactada i impermeable i serveix de nucli per a l'aixecament d'una Muntanyola artificial. Sobre aquest pujol s'hi ha plantat arbres i matolls a fi de simular que la presa és un paratge natural.

Aquest tipus d'embassament, inspirat en construccions d'origen italià, amb el nom tècnic de la leghetto collinari, s'aixequen enmig de les vessants de dues muntanyes per entremig de les quals discorre un riu o una riera. Aquest serà el primer i el més important embassament d'aquesta mena construït a Catalunya, un tipus de pantà que posteriorment s'expandiria i que permet la plena integració de la presa en el marc natural on està enclavada. Una iniciativa que, al mateix temps que permet aprofitar les aigües que es perdin durant vuit mesos de l'any, no modificarà per res la configuració del massís del Montseny.

Característiques de l'embassament de la presa i pressupost.- L'embassament té una superfície inundable de 112.400 m2, la capacitat total és de 2,156.600 m3 i la longitud de les aigües embassades, des de la presa a la cua de l'embassament, és de 1.100 metres. La presa té una longitud de 160m, una alçària màxima de 61,50 m i 10 m d'amplada en el coronament, amb un nucli impermeable d'argila, amb filtres i l'escullera de protecció formada per un talús, aigües amunt, de material granular, en proporció de 2,5 m. de longitud per cada metre d'alçària i un altre talús, aigües avall, en proporció de 2:1.

El pressupost total de l'obra, quan fou iniciada, era de 236,285.441 ptes. (1,420.104,10€), distribuïdes així: 21,610.723 ptes. (129.883,06€), per l'excavació de l'embassament; 125,655.062 ptes. (755.202,13€) per la construcció de la presa; 24,119.410 ptes. (144.960,57€) per als aparells d'auscultació dels cabals, 14,203.726 ptes. (85.366,11€) pel traçat del nou camí d'accés, 22,638.771 ptes. (136.061,75€) per executar obres en terrenys de domini públic i 17,754.658 ptes. (106.707,64€) per a despeses generals i benefici industrial.

Repoblació piscícola i forestal.- Per reduir els efectes de l'alteració ambiental, estava consignant un milió de pessetes per a la repoblació piscícola de l'embassament, altres dos milions per a condicionar les zones alterades per l'extracció d'àrids, i altres tres milions per a repoblar, amb flora autòctona, les superfícies que hagin restat sense vegetació.

La pluviometria del sot de Vallforners.- No posseïm dades pluviomètriques d'aquests paratges de Vallforners i de les rodalies, però per les dades subministrades per les estacions de Cànoves i del Turó de l'Home, les més immediates, emplaçades a 3,2 Km i a 10 Km, respectivament i en línia recta, s'estima que la mitjana anual de les precipitacions caigudes en el sot de Vallforners és d'uns 935 l/m2, o sigui que en un any cauen en aquella vall uns 11,678.000 m3 (més de 5 vegades la capacitat de l'embassament), dels quals fins ara només s'aprofitaven els cabals recollits a les recloses per les sèquies durant els mesos de maig a setembre i que es perdien durant la resta de l'any. L'embassament regularitza el cabal de la riera i acaba amb les seves avingudes i revingudes i amb els llargs estiatges, produïts per l'eixut i la gran evaporació.

En el sot de Vallforners s'estima que, en terme mig, en els mesos de setembre i d'octubre, hi cauen 109 i 112 l/m2, mentre que pel juny n'hi cauen 67 i pel juliol només 43. O sigui que, fins ara s'han anat perdent les aigües quan no es necessitaven.

 

Font:
Pere Comas (geògraf)

Veure situació en el mapa
Darrera actualització: 18.04.2017 | 14:59