Ruta: Masies i boscos de Samalús

Passejada per un dels veïnats més encisadors de Samalús, el veïnat de la Riera, i pel bosc feréstec i ombrívol dels Esgarrapalls del Llop.

Grans masies – Boscos feréstecs – Granja de vaques – Forn ibèric de Can Pericas

Punt d'inici: Centre Cívic de Samalús.  Crta. BP-5107, Km 37
Distància: 6,6Km.
Desnivell: 166m.
Alçada mínima: 263m.
Alçada màxima: 429m.
Durada total: 2h.
Dificultat: Mitjana-baixa

 

Sortida circular que permet gaudir d’algunes de les masies més espectaculars de Samalús i passejar enmig d’un bosc ombrívol i feréstec, com és el dels Esgarrapalls del Llop. El punt d’inici de l’excursió són les Antigues Escoles – Centre Cívic de Samalús (1), un bonic edifici noucentista construït per l’arquitecte Manuel J. Raspall i que data de l’any 1919. Des d’aquí, agafem el camí asfaltat que surt en direcció sud. Queda just al davant de l’edifici, després de creuar la carretera. No ens desviarem d’aquest camí durant 2,3 quilòmetres. El primer tram puja lleugerament, fins arribar al Serrat del Puig. Des d’aquí i fins a la granja de Can Monells, tot fa baixada. En un dia clar, podrem contemplar la plana del Vallès davant nostre, i albirarem fins i tot la Torre de Collserola, a Barcelona. Aviat arribarem a Can Monells (2), una granja de vaques de llet. Té una seixantena de caps de bestiar boví destinats a la producció lletera. Els propietaris també cultiven dins la finca bona part del farratge que serveix per alimentar el bestiar. A l’exterior de la finca us cridaran l’atenció els pals de la llum d’èpoques passades, col·locats decorativament als marges del camí. Després de sobrepassar la granja, el camí començarà a pujar. Al cap de poc, arribarem a un interessant grup de cases (3), format per les masies de Can Casavella, Ca l’Autèntic i Can Pere Pilé (aquesta última ens quedarà a la nostra mà dreta).

Sense adonar-nos-en, arribarem al final del camí asfaltat. En aquest punt (als 2,3 km d’haver començat), prendrem en camí de terra que ens queda a mà esquerra. A partir d’aquest moment, ens endinsarem en una zona boscosa i ombrívola, coneguda com els Esgarrapalls del Llop (4). A la nostra dreta, ja hi trobem Corró d’Amunt. Estem caminant ben bé pel límit del terme municipal.

Aquest nom tan feréstec, Esgarrapalls del Llop, pot fer referència a la presència en el passat d’aquest animal a la zona. Es tracta d’un bosc d’alzina i pi. El camí anirà ascendint de forma suau fins encreuar-se amb un camí ample (als 3,4 quilòmetres d’haver començat l’excursió). En aquest moment, ens desviarem cap a l’esquerra. De seguida ens trobarem en un nou encreuament i aquest cop prendrem el camí de la dreta.

Al cap de poc, començarem a gaudir d’un dels veïnats més encisadors de Samalús, el veïnat de la Riera (5). Aquí podrem contemplar moltes masies, algunes de més recents i d’altres que es remunten als segles XVI, XVII o XVIII. Si alcem la vista, enfilades a la muntanya en la distància, hi ha Can Bot (amb la seva petita ermita), Can Massaguer i Can Torrents. A peu del camí, trobarem, en aquest ordre, Can Rafel, Can Jan, Can Miquel de l’Alzina, Can Duran, Can Flicando i Ca l’Aymà, Can Miquel de la Riera, Can Planas i Can Coch. A l’alçada d’unes bústies metàl·liques, seguirem el camí asfaltat cap a l’esquerra. Dues masies més flanquejaran el nostre pas, Can Vergés i Cal Rei, on si esteu de sort veureu el fantàstic ramat d’ovelles que tenen i la fusta apilada resultat de l’empresa de treballs forestals. El camí fa de nou pujada i al final d’aquesta, agafarem a mà esquerra un caminet de sorra que s’endinsa al bosc. Després seguirem a la dreta, tot creuant el Sot del Ros. De nou arribarem a la carretera, però abans de creuar-la la resseguirem, per trobar-nos el forn ibèric de Can Pericas (6).

Tornarem enrere per travessar la carretera, amb molta precaució, i agafar el camí pavimentat que ens queda al nostre davant mateix. Aquest s’enfila al Barri de Dalt. Al cap de poc i abans d’arribar a Can Flaquer, agafarem un camí cap a l’esquerra, que ens portarà directament al punt inicial de l’excursió.

 



Font:
Elisenda Barber i Pou (historiadora)

Darrera actualització: 16.05.2019 | 19:43