El poble de Samalús
Introducció
L’origen del topònim Samalús
Amb el terme “topònim” denominem els noms de lloc, com Samalús. Tots els topònims tenen un significat i un origen. L’historiador Jaume Oliver, medievalista i especialista en història local de la nostra contrada, ens ha explicat que al segle X trobem escrit el nom del nostre poble com a Samaluz i Semaluz, amb una “z” final. Això, molt probablement, es tracta d’una transcripció més o menys aconseguida d’un so àrab. De fet, a la rodalia hi ha abundants noms de lloc d’origen àrab i/o bereber, com Sanata, Alfou o Marata.
Així doncs, segons Oliver, Samalús és molt probablement un topònim d’origen àrab, compost per dues paraules. La primera podria fer referència al mot àrab “manzil”, que vol dir assentament, casa de pagès; o bé al mot igualment àrab “sàma”, que significa torre, minaret o lloc elevat en general. La segona part del topònim, -uz, faria referència a la tribu aràbiga dels Banu ‘Aws, que localitzem a la Península Ibèrica des del principi de la conquesta musulmana, el segle VIII dC.
Samalús
Samalús és la segona entitat històrica del terme (209 h el 2005), que des del segle XIV s’uní a Cànoves en l’aspecte administratiu, però que s’erigí en batllia o municipi independent des de mitjan segle XVIII fins als volts del 1840, en què es fusionà amb Cànoves. El lloc és àmpliament documentat des del 1002 i hi tenia importants béns la canònica augustiniana de Santa Maria de Manlleu.
El centre històric és presidit per l’església parroquial de Sant Andreu, situada al peu de la carretera de la Garriga a Llinars de Vallès. A poca distància, a llevant de l’església i dintre el petit grup que forma el poble, hi ha l’església o santuari de la Mare de Déu de la Salut o de la Font de la Salut, documentat des del 1737 i que fou totalment refet el 1902.
Dintre la demarcació de Samalús, enfilada sobre la carretera, hi ha l’ermita de Santa Eugènia, documentada el 1308, però reedificada al segle XVI. Fou restaurada el 1956, quan es reféu la volta que es troba sostinguda per un arc diafragmàtic, molt apuntat.
Les celebracions principals tenen lloc el darrer cap de setmana d’agost, Festa Major d’estiu, dedicada a la Mare de Déu de la Salut i l’altra és la de Sant Andreu, el dia 30 de novembre, que vindria a ser la festa major d’hivern.
Font:
Gran Enciclopèdia de Catalunya
Amb la col·laboració de JMCR
Rafel Rosaura i Pacareu (geògraf i historiador)
Elisenda Barber i Pou (historiadora)
Memòria històrica