Dia Mundial del Refugiat

El 2001, amb motiu del 50è aniversari de la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951, l’Assemblea General de Nacions Unides va designar el 20 de juny com el Dia Mundial del Refugiat.

 Aquest mateix any es va celebrar el primer Dia Mundial del Refugiat a escala internacional.  Des de llavors, tots els 20 de juny l’Agència de l’ONU per als Refugiats, organitzacions no governamentals i institucions públiques i privades tenen present la realitat dels més de 65 milions de persones que per diferents motius s’han vist obligades a abandonar les seves llars i viuen desplaçades al món.

Aquest Dia commemorem la força, el valor i la perseverança dels refugiats i mostrem el nostre recolzament a les famílies que s’han vist obligades a fugir.

L’estatut de refugiat està recollit en diferents legislacions: 

L’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans garanteix que en cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir-ne en qualsevol país. A més, la Convenció sobre l’estatut dels Refugiat de Ginebra de 1951 constitueix la fundació de la protecció internacional dels refugiats. El text defineix qui és un refugiat i els seus drets però també les obligacions que tenen els estats. 

El Protocol sobre l’estatut del Refugiat de Nova York aprovat el 1967 és una ampliació de l’Estatut del Refugiat de Ginebra. 

En el cas de la Unió Europea, l’Article 18 de la Carta de Drets Fonamentals també recull el dret a l’asil fent que tots els països que formen part de la Unió Europea hagin de respectar aquest article.

Pel que fa la legislació espanyola, també existeixen algunes formes de regulació del dret a l’asil. En primer lloc, la Llei 12/2009 de 30 d’octubre estableix les condicions del dret a l’asil i la protecció subsidiària (aquella que s’atorga a persones que viuen un conflicte o guerra i que poden gaudir de protecció mentre existeixi el conflicte), així com el procediment de sol·licitud, el manteniment de la unitat familiar, dels menors i de les persones vulnerables. 

Espanya, però, registra un nombre molt reduït de sol·licituds. Probablement es deu a que a l’estat espanyol hi ha molt desconeixement de l’estatut de refugiat, per tant, a les fronteres, les autoritats no informen els recent arribats d’aquesta possibilitat. Tampoc no existeixen gaires organitzacions que es dediquin a aquest tema i per això molts dels possibles refugiats escullen un altre país per sol·licitar l’asil.

Actualment, és important analitzar la Convenció de Dublín, que estableix el principi que només un estat membre de la Unió Europea és responsable d’examinar la sol·licitud d’asil. A més, l’estat responsable és aquell on el sol·licitant d’asil ha sigut registrat per primera vegada, és a dir, el país per on el sol·licitant ha entrat a la Unió Europea. Finalment, existeix el Principi de no devolució que prohibeix als estats a tornar a un refugiat o sol·licitant d’asil a territoris on existeix el risc que la seva vida o llibertat es vegin amenaçats.

Aconseguir l’estatus de refugiat és bàsic per aquells que estan perseguits però també és important que un cop aquí puguin gaudir del respecte als drets humans. La inclusió social és un factor clau perquè els refugiats puguin tenir una vida digna. 

Font:
Servei Civil Internacional de Catalunya
Creu Roja Lleida