Fiter: Roca a flor de terra.
Aquesta és la definició de fiter per a una roca popular a Cànoves que s'alça a peu del camí de Vallforners.
Segons la memòria històrica, s'explica que un dia de fa més de 200 anys, part d’aquesta roca es va desprendre del bloc original i va anar a caure sobre el camí de Vallforners, camí de creu. En aquells dies va haver-hi una defunció d’un dels veïns del veïnat de muntanya de Sant Salvador de Terrades i les bèsties de tir aleshores eren les que carregaven els difunts per portar-los cap a l’església de Sant Muç per ser enterrats posteriorment al cementiri de Cànoves, que en el passat se situava al mateix costat de l’església. Es destaca d'aquesta anècdota la gran dificultat i perícia d’aquells homes per retirar aquests blocs i llençar-los d’altabaix de la riera per així deixar transitable novament el camí.
A partir d’aquell moment, aquesta roca ve canviar de forma, una forma amb punta que recordava les fites termeneres que s’empraven aleshores. Així que, i banda de la definició que es dóna al diccionari encilopèdic català, el concepte roca-fita es va anar convertint possiblement amb el popular nom del Roc-Fiter. També s'explica que possiblement el Roc-Fiter funcionava talment com a fita de termes entre les propietats de la família Crous i la família Cuch ja que coincideix al límit dels dos termes.
De la part de roca que queda a la riera, se n'ha format un bonic gorg per banyar-s'hi, malgrat que en l'actualitat, amb el poc cabdal que baixa per la riera a conseqüència de la construcció de l'embassament i també per la disminució de precipitacions que es registren al llarg de l'any, queda un tant desdibuixat, com tants d'altres.
Font: Memòria popular: Fina Boix i Montasell (Can Nari) Gran Enciclopèdia Catalana
